Caveat: Coneix l’ala la tristesa dels núvols de seda

LA CIUTAT DE LA TARDOR

    Et vull
    color de rosa en la tardor
    – Betül Tariman

Coneix l’ala la tristesa dels núvols de seda,
les fulles dels ocells que niuen a les moreres
de l’avinguda del dolor.
Sap de la tempesta i el devessall de les aigües
l’aiguavessant de l’espill bombejat per la febre de l’alba,
l’argent viu de tots els desvaris del termòmetre
dels amors vells.
La tristesa: “en la cara de la mort tot es veu”
Els meus ulls s’han rentat en els teus
La meua sang s’ha mudat al teu cor,
però mai no m’arribarà la llum a la boira.

– Pere Bessó, de "Aigües turques", 2010

Poesía en catalán. Encontrado aquí (con traducción al español). Al azar, encontré una red de sitios algo prolífica que exploraba durante varias horas. Valdrá la pena volver.

Con la excepción de esas horas perdidas, pasaba mi domingo fuera del internet. A pesar de la primavera, he sentido un ligero cansansio. Pues no hice nada.

[Daily log: walking, 1 km]